Tècniques contemporànies, noves estratègies

Conferencia Internacional d’Arquitectura 2008
9, 10 i 11 d’abril.

Tot el que veiem i té lloc al voltant nostre està afectat pels avanços tecnològics, per l’impuls dels esdeveniments socials i, encara mes, pels factors econòmics del moment que vivim. Hem viscut canvis fonamentals i irreversibles en tots els àmbits, des del fenomen de la globalització i la revolució tecnològica i digital fins als nous sistemes de producció i la deslocalització en nous continents de la producció i el seu ràpid enriquiment. Canvis que ara ja podem dir que afecten fins i tot l’equilibri de l’ ecosistema en què vivim.

Ara que paraules com postmodernisme, deconstructivisme, minimalisme... han deixat de sonar contemporànies, i que no s’entreveu cap estil dominant en l’horitzó al qual poder prendre com a referència, podem veure com, en canvi, la pràctica arquitectònica esta sofrint en el seu si una transformació sense precedents. I sembla que l’impacte de les tecnologies, dels sistemes d’informació i dels processos de producció en són, entre altres, alguns dels causants.

Veiem que les noves propostes arquitectòniques s’acosten més a una metodologia empírica que a un sistema racionalista estructurat a priori. Els manifestos teòrics sembla que tenen una incidència relativa o si més no difusa en l’avantguarda arquitectònica, que sembla que  es nodreix més dels efectes despresos per un sistema econòmic, social i amb unes demandes de producció en constant evolució.

Així doncs, aquests nous mercats que emergeixen arreu del món i la transformació del teixit social combinat amb aquestes noves tècniques permeten tornar a la pràctica amb possibilitats renovades per a projectar. Ens permeten desenvolupar les propostes des de la metodologia de “pensar mentre experimentem”, per tant retornem al concepte deleuzià de “pensar mentre fem” o “thinking as doing”.

En un mercat d’evolució imparable podem veure que, per exemple, en pràctiques com l’enginyeria s’usen noves tecnologies de producció i s’explora per a crear materials d’última generació, com els compòsits, que obren noves possibilitats d’ús i de comportament.

A més a més, la introducció de la computació en l’arquitectura marca un punt i a part definitiu; l’ordinador ens obre a una lògica pròpia, ens permet no tant sols operar de manera més optima sinó també entrar en lògiques noves, crear sistemes eficients complerts. Ens permet parlar de sistemes que s’ autoorganitzen o sistemes emergents.

Així doncs, tant els nous instruments com les noves necessitats creades al segle XXI ens faran replantejar les estratègies de disseny fins ara utilitzades, els processos, i el pensament que se’n desprèn. Els sistemes de formalització i el control d’aquesta formalització obren una nova etapa per redefinir. Som conscients que aquest és un procés epistemològic llarg, en constant transformació i implementació, i aquí tan sols proposem un marc còmode per a parlar-ne a fons.

Ens agradaria convidar a participar totes aquelles propostes que puguin ajudar a situar l’estat de l’arquitectura contemporània, totes aquelles disciplines que puguin aportar llum a aquest objectiu. Arquitectes, enginyers, artistes, dissenyadors, historiadors, filòsofs.
Tècniques contemporànies, noves estratègies 2008 pretén donar sortida als treballs amb contingut exploratiu, tant si se centren en processos de disseny que integren alts coeficients d’investigació i experiment com en exercicis de caire teòric que sintonitzin o aprofundeixin en temes de marcada actualitat relacionats amb l’arquitectura.