Tècniques contemporànies, noves estratègies

Conferencia Internacional d’Arquitectura 2008
9, 10 i 11 d’abril.

Tot el que veiem i té lloc al voltant nostre està afectat pels avanços tecnològics, per l’impuls dels esdeveniments socials i, encara mes, pels factors econòmics del moment que vivim. Hem viscut canvis fonamentals i irreversibles en tots els àmbits, des del fenomen de la globalització i la revolució tecnològica i digital fins als nous sistemes de producció i la deslocalització en nous continents de la producció i el seu ràpid enriquiment. Canvis que ara ja podem dir que afecten fins i tot l’equilibri de l’ ecosistema en què vivim.

Ara que paraules com postmodernisme, deconstructivisme, minimalisme... han deixat de sonar contemporànies, i que no s’entreveu cap estil dominant en l’horitzó al qual poder prendre com a referència, podem veure com, en canvi, la pràctica arquitectònica esta sofrint en el seu si una transformació sense precedents. I sembla que l’impacte de les tecnologies, dels sistemes d’informació i dels processos de producció en són, entre altres, alguns dels causants.
Veiem que les noves propostes arquitectòniques s’acosten més a una metodologia empírica que a un sistema racionalista estructurat a priori. Els manifestos teòrics sembla que tenen una incidència relativa o si més no difusa en l’avantguarda arquitectònica, que sembla que  es nodreix més dels efectes despresos per un sistema econòmic, social i amb unes demandes de producció en constant evolució.

Així doncs, aquests nous mercats que emergeixen arreu del món i la transformació del teixit social combinat amb aquestes noves tècniques permeten tornar a la pràctica amb possibilitats renovades per a projectar. Ens permeten desenvolupar les propostes des de la metodologia de “pensar mentre experimentem”, per tant retornem al concepte deleuzià de “pensar mentre fem” o “thinking as doing”.
En un mercat d’evolució imparable podem veure que, per exemple, en pràctiques com l’enginyeria s’usen noves tecnologies de producció i s’explora per a crear materials d’última generació, com els compòsits, que obren noves possibilitats d’ús i de comportament.

A més a més, la introducció de la computació en l’arquitectura marca un punt i a part definitiu; l’ordinador ens obre a una lògica pròpia, ens permet no tant sols operar de manera més optima sinó també entrar en lògiques noves, crear sistemes eficients complerts. Ens permet parlar de sistemes que s’ autoorganitzen o sistemes emergents. >>>

Crida al lliurament Propostes: Tancat

El simposi es dividirà en tres dies, cada un dels quals es dedicarà a un tema més específic però inclòs dins del paraigua general del simposi. Es pretén que aquesta sigui la primera edició d’una sèrie de simposis que puguin donar cabuda a la major part de propostes i persones que poden debatre sobre l’estat de l’arquitectura contemporània.

Hem preparat un text específic i un llistat de tòpics rellevants que ens interessaria tractar per a cada un dels tres dies, i que entenem que ajudaran a definir les propostes enviades, a aclarir-ne el missatge i a agrupar les temàtiques debatudes en tres grans grups.

Al final de cada jornada pretenem obrir una taula rodona formada pels conferenciants i conduïda pel director de tema que correspongui al dia, mitjançant la qual esperem estimular discussions cap a noves perspectives en l’àmbit de l’arquitectura, el disseny i el pensament crític.